...és nit d'alegria, estrellat de flors l'estiu ens arriba... Siguem hospitalaris amb el Pater Putatiu!
I ja posats:
13 de juny de 2008, diada de Sant Antoni de Pàdua
Davant l’actitud diletant del Pater Vínic, president de la Junta Directiva actual, i els seus sistemàtics atacs públics contra la milenària cultura índia, la Secció Tolerant de la Confraria, el Corrent Conservador, la Via Mística i l’Elefant Indi presenten a la consideració de la CAPSA l’aprovació –si s’escau- d’aquesta moció de censura en contra del sosdit Pater Vínic, que ha de culminar amb la seva destitució, la redacció per part de la Junta Directiva sortint d’uns nous estatuts (que seran votats punt per punt per tots els membres de la CAPSA) i la convocatòria d’unes noves eleccions que decidiran el nou president de la Confraria.
A banda dels motius més amunt esmentats que justifiquen la presentació d’aquesta moció, també hem tingut present la manifesta incapacitat de l’actual President per a crear el clima de confiança necessari pel bon funcionament de l’entitat. Les actituds populistes del Pater Vínic de cara a la galeria només es poden considerar artificis i estratagemes que, tanmateix, no són suficients per a garantir els dret dels afiliats a desenvolupar llur potencial cultural, gastronòmic, social i recreatiuConstatem en la figura del President l’absència de convicció en els valors democràtics. Un membre de la CAPSA que hagi participat en l'autoria intel·lectual d'un pla sinistre per menstenir i mensprear la cultura índia, no està moralment qualificat per a dirigir el destí de tot el col·lectiu i molt menys, per a representar-nos en les relacions amb les institucions i la Societat Civil.
La moció de censura és una institució jurídica que té la seva base legal a l’article 22.3 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Intern, i a l’article 197 de la Llei Orgànica. La moció de censura és un instrument democràtic, juridificat des del temps de la Maria Castanya, que possibilita la destitució del President, i per tant, del màxim representant del govern de la CAPSA, quan la majoria dels seus membres han perdut la confiança que havien dipositat en ell.
La nostra moció de censura és caracteritza per ser constructiva, i és l’eina escaient per aconseguir l’estabilitat interna i el desenvolupament d’una activitat futura plena de creativitat i empenta. El panorama actual de la CAPSA, amb diverses tendències (totes bén lícites) necessita d’un tarannà conciliador i de cooperació per part de tots els sectors.
Atès que des del primer moment hi ha hagut una manca de tarannà negociador per part del Pater Vínic, de recerca de consensos i de solucions pactades per part del màxim responsable de la Junta Directiva, s’ha de posar fi a l’actual situació. Per aquesta manca de capacitat de govern i de conciliació d’interessos plurals per part del Pater Vínic, i la conseqüent paràlisi i mala maror que això ha provocat a la vida interna de l’entitat, prenem la decisió d’actuar al respecte i de realitzar la moció de censura, per governar la CAPSA amb eficàcia i donar-li l’estabilitat necessària per poder solucionar els problemes i encarar el futur amb optimisme.
A partir d’avui, 13 de juny, diada de Sant Antoni Abat, (cosí llunyà de Sant Antoni Abad), la Junta Directiva sortint té un plaç de 25 dies hàbils per redactar els nous estatuts, sotmetre’ls a l’aprobació del plenari i, una vegada aprovats, convocar eleccions generals a la Presidència, però que també afectaran a tota l’estructura de la CAPSA, inclosos els càrrecs de Pater Pànic, vicepresidència econòmica, tresoreria i delegació a Patagònia, direcció de màrqueting, priorat de l'Ambaixada a Madrid, coordinació, relacions públiques, direcció musical, portaveu, ambaixador plenipotenciari a Irlanda i cap de la secció de calbs sense fronteres.
També hi haurà una profunda reestructuració de la coral de Petits Rossinyols Cantaires de Vic (inclosos els solistes, recitadors i rabadans contestataris, caps de secció de baixos i flauta dolça), l’ESBART DANSAIRE i les Joventuts Musicals. Els Mindundis tindrat el mateix dret que tothom a presentar-se a les eleccions i a ser elegits.
Tots els afiliats i afiliades a la CAPSA que ho desitgin podran signar aquesta moció. Si s’aconsegueixen un mínim de 300 signatures, es donarà via lliure a la moció i a la destitució del Pater Vínic, i es posarà en funcionament tota la maquinaria estatutària i electroral.
Benvolguts. Una veritable lliçó de saviesa, cultura i tolerància el darrer comunicat del Sr. Frankfurt.
Res a dir, abaixo el cap commogut i penso no em mereixo tal honor venint de qui ve. Potser si que la polèmica - exercici semàntic - literari - cultural podia anar agafant un to massa personal, però és que jo també ho provocava soterradament per tal d'animar el debat que voldria sempre vist i comprès amb bonhomia i un toc d'escepticisme.
Per la meva part, amunt els cors i abraçades URBI ET ORBI del encara Pater Vínic si la comunitat de la CAPSA no disposa el contrari.
Amén
Després de ser renyat pel meu venerable guru particular, l'indi Surat-Das-Babà, i havent meditat amb calma (a instàncies seves) sobre la meva intervenció en aquest blog, em veig en l'obligació personal de demanar perdó al Pàter Vínic i a tota la Confraria pel possible us d'una certa violència verbal o conceptual, plena de sarcasmes i invectives innecessàries, a l'hora de rebatre les tesis del Pàter Vínic. Espot estar en desacord amb algú, però sense necessitat de ferir-ne els sentiments. Aqusta és, em sembla, la gran lliçó de la cultura índia: reconèixer els propis errors i saber baixar del burro (en el meu cas, del cavall), quan la conducta no és l'adequada. Emparant-me, doncs, en la doctrina de la no-violència, reitero la meva petició de perdó i demano disculpes a tota la comunitat de la CAPSA.
Benvolgudíssim, etilíssim (no de til·la) i mai prou ben ponderat perrito catalán i Pater Vínic: Abans que tot, agrair-li la seva deferència quan em tracta de Hot Dog (gos calent). Llàstima que, seguint la seva inflada dèria de superioritat cultural occidental, no ho faci en català o en castellà (cristiano o lengua del imperio). Però bé. Deixem-ho en Hot Dog. De fet, la cultura anglesa o britànica (lapèrfida ALbion) des de temps immemorials ha volgut matxucar la cultura índia (no hindú, com diu vostè utilitzant un adjeciu relacionat equivocadament, una vegada més, amb la religió hindú)) i les cultures de Nova Zelanda, Austràlia i altres latituds del Planet Terra. També m’alegra haver-li posat fàcil la seva resposta. Ben mirat, només era un ardit per fer-lo caure de peus a la galleda. Servidor de vostè (no de moi, una expressió amb massa contingut egòlatra i afrancesat) estava convençut que no tindria el valor de reconèixer la seva ficada de pota i que, en comptes de reconèixer el seu error i fer un acte d’humilitat franciscana, acabaria perpetrant una fugida cap endavant en la seva obsessió sectària de defensa de la superioritat de la seva CULTURA (en majúscules), front a la minúscula cultura índia, sense entrar a fer comparacions estèrils (per vostè, comparar la seva CULTURA amb la cultureta índia ben segur que és un acte de renúncia imperdonable).
Estimat perrito catalán: el fet que vostè s’emocioni tant mirant i admirant un paisatge harmònic de la Toscana, una pintura de Monet o el David de Michelangelo, una cadira, un silló impecablement confortable i elegant fabricat per un anònim ebenista, o l’activitat d’un bon vinater o cuiner que ha ultrapassat les normes purament alimentícies i ha despertat parcel·les del plaer sensitiu molt recomanables, no treu (o no quita) que milions de persones d’arreu del planeta es puguin emocionar amb els divins paissatges de l’Himàlaia, la serenitat del desert del Thar, la selva i els seus elefants, les esculturas de Khajuraho, el Taj Mahal, els ragues i la infinita varietat d’estils musicals, els milers de temples que proliferen en aquell subcontinent asiàtic, els Vedes, el Kamasutra, el ioga, les cadires i els tamborets indis (ells també tenen cul i, per tant, també seuen i tenen ebenistes), o la rica varietat de plats (combinats o no) de la rica cultura gastronòmica índia.
Vostè diu que no sap de que cony s’està defensant i que, en el fons està d’acord amb un servidor de vostè (no de moi). Doncs bé, amb tota humilitat li dic que, més que defensar-se, vostè intenta, sense adonar-se’n, reafirmar la sosdita superioritat de la civilització occidental davant la suposada (per vostè) inferioritat de les ètnies inferiors sense civilitzar. Per tot plegat, comprenc que prefereixi reservar les seves incursions culturals a llocs amb les condicions de vida que vostè considera correctes i acordades al model que sojorna dins del seu cervell.
Tanmateix, aplaudeixo que prefereixi conèixer la cultureta indígena índia a través de la televisió, de NATIONAL GEOGRAFIC, o per boca dels jovenets que experimenten aventures transitòries, abans que incomodar els pobres ciutadans indis amb el seu aire colonial. Per cert, abans que prosperi la moció de censura contra el Pater Vínic, per què no s’en va a viure a Florència i instal·la una parada de ratafia al peu de la còpia de l’estàtua del David de Michelangelo, a la plaça de la Signiora?
Finalment, a les portes de Sant Antoni de Pàdua (no Abad), penso seguir el seu consell i, per tant, em posaré en contacte amb el Savi de cafè del Canal Local (subvencionat per la "Comunidad" Valenciana–Secció Tarongers), amb qui penso mantenir un profitós intercanvi d’opinions culturals.
Que visqueu molts anys i que visqui la cultura!
Davant la injustíssima moció de censura contra mi de moi, moció que si prosperés ¡¡que va!! seria brillantment defensada per un servidor dit mi de moi amb el mestratge del món mundial de la “NENA” Carme i el mega-advocat VICTOR, dic lo següent:
Ja vaig dir que el concepte CULTURA és discutible i ambigu (referit a no preferir a anar a la India.. però que jo m’estimo més anar a llocs on:
A. Tinguin aigua calenta a les habitacions
B. Que tingui algun hospital com cal per allò d’algun VIRUS exòtic tipus CAGARRINES galopants.
C. Que s’ensabonin al menys una vegada a la setmana i facin servir paper de vàter per netejar-se la CACONA.
D. Que les aixelles dels autòctons no cantin tant!!
E. Fora rates i escarbats
F. Que les seductores SERPS-COBRA siguin foragitades “in eternum”
Ja es veu, doncs, que prefereixo la TOSCANA – ROMA – PARIS – VIENA – etc, etc,... o sia el resultat de certa CULTURA ILUSTRADA (encara que despòtica) CIVILITAT i.... neteja !!....
Ep! ja suposo i estic segur que tant al desert del Sahara (oh!ICONES INTELECTUALS) o en mig de la màgica i exòtica ÍNDIA hi ha pòsits i testimonis de CULTURA ¡i tant que si, només faltaria!
Ah! Per cert, algú podria definir-me en 4 ratlles el concepte de CULTURA?
Apa!
(Incloc FOTO en que veureu la meva bona voluntat pro India intentant hipnotitzar una COBRA !! ¡¡Abur!!)
Després de les polèmiques declaracions del Pater Vínic a la televisió local, sembla que un corrent dissident s'acaba d'organitzar a la CAPSA... Seguirem els esdeveniments amb molt d'interès...
Pater: "hem topat amb la Índia".
La CAPSA es complau en anunciar que properament obrirem aquí mateix el primer certamen literari de la Confraria d'Amics del Panet de Sant Antoni el...
Entrades
Comentaris
Sudoku