21 de juny 2008

La nit de Sant Joan...

...és nit d'alegria, estrellat de flors l'estiu ens arriba... Siguem hospitalaris amb el Pater Putatiu!

I ja posats:

EL PATER PUTATIU RENUNCIA DEFINITIVAMENT A ENTRAR A LA CAPSA


COMUNICAT: Després de formalitzar reglamentàriament l'imprès de sol·licitud d'ingrés a la CAPSA amb l'aval de 5 destacats socis, i havent estat denegada la meva admissió a l'entitat per suposada "CORRUPCIÓ i DUPLICACIÓ DE SIGNATURES en l'IMPRÈS OFICIAL", he vist clar que el meu ingrés era una quimera. I me n'alegro, perque ha quedat demostrat que la CAPSA ha esdevingut una secta retrògada, antidemocràtica i assimilable al PARTIDO POPULAR de ESPAÑA on jo no hi pinto res. Aprofito l'avinantesa per donar les gràcies als meus 5 avaladors (Miquel Bofill, Jan Puig, Enric Andreu, Carme Ricart i Pere Ricart). El món és prou gran i sortosament encara queden espais de llibertat on integrar-se sense les traves carpetovetòniques d'una CAPSA totalment oxidada i tancada. Pobre Panet de Sant Antoni! A dins d'aquesta presó vigatana acabarà ben florit.
Bon vent i barca nova.
FRANCISCO FRANKFURT (PATER PUTATIU).

16 de juny 2008

PUBLICITAT ENCOBERTA


14 de juny 2008

CARTELL ELECTORAL




PROPAGANDA ELECTORAL


12 de juny 2008

Moció de censura en contra del Pater Vínic

13 de juny de 2008, diada de Sant Antoni de Pàdua

Davant l’actitud diletant del Pater Vínic, president de la Junta Directiva actual, i els seus sistemàtics atacs públics contra la milenària cultura índia, la Secció Tolerant de la Confraria, el Corrent Conservador, la Via Mística i l’Elefant Indi presenten a la consideració de la CAPSA l’aprovació –si s’escau- d’aquesta moció de censura en contra del sosdit Pater Vínic, que ha de culminar amb la seva destitució, la redacció per part de la Junta Directiva sortint d’uns nous estatuts (que seran votats punt per punt per tots els membres de la CAPSA) i la convocatòria d’unes noves eleccions que decidiran el nou president de la Confraria.

A banda dels motius més amunt esmentats que justifiquen la presentació d’aquesta moció, també hem tingut present la manifesta incapacitat de l’actual President per a crear el clima de confiança necessari pel bon funcionament de l’entitat. Les actituds populistes del Pater Vínic de cara a la galeria només es poden considerar artificis i estratagemes que, tanmateix, no són suficients per a garantir els dret dels afiliats a desenvolupar llur potencial cultural, gastronòmic, social i recreatiuConstatem en la figura del President l’absència de convicció en els valors democràtics. Un membre de la CAPSA que hagi participat en l'autoria intel·lectual d'un pla sinistre per menstenir i mensprear la cultura índia, no està moralment qualificat per a dirigir el destí de tot el col·lectiu i molt menys, per a representar-nos en les relacions amb les institucions i la Societat Civil.

La moció de censura és una institució jurídica que té la seva base legal a l’article 22.3 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Intern, i a l’article 197 de la Llei Orgànica. La moció de censura és un instrument democràtic, juridificat des del temps de la Maria Castanya, que possibilita la destitució del President, i per tant, del màxim representant del govern de la CAPSA, quan la majoria dels seus membres han perdut la confiança que havien dipositat en ell.

La nostra moció de censura és caracteritza per ser constructiva, i és l’eina escaient per aconseguir l’estabilitat interna i el desenvolupament d’una activitat futura plena de creativitat i empenta. El panorama actual de la CAPSA, amb diverses tendències (totes bén lícites) necessita d’un tarannà conciliador i de cooperació per part de tots els sectors.

Atès que des del primer moment hi ha hagut una manca de tarannà negociador per part del Pater Vínic, de recerca de consensos i de solucions pactades per part del màxim responsable de la Junta Directiva, s’ha de posar fi a l’actual situació. Per aquesta manca de capacitat de govern i de conciliació d’interessos plurals per part del Pater Vínic, i la conseqüent paràlisi i mala maror que això ha provocat a la vida interna de l’entitat, prenem la decisió d’actuar al respecte i de realitzar la moció de censura, per governar la CAPSA amb eficàcia i donar-li l’estabilitat necessària per poder solucionar els problemes i encarar el futur amb optimisme.

A partir d’avui, 13 de juny, diada de Sant Antoni Abat, (cosí llunyà de Sant Antoni Abad), la Junta Directiva sortint té un plaç de 25 dies hàbils per redactar els nous estatuts, sotmetre’ls a l’aprobació del plenari i, una vegada aprovats, convocar eleccions generals a la Presidència, però que també afectaran a tota l’estructura de la CAPSA, inclosos els càrrecs de Pater Pànic, vicepresidència econòmica, tresoreria i delegació a Patagònia, direcció de màrqueting, priorat de l'Ambaixada a Madrid, coordinació, relacions públiques, direcció musical, portaveu, ambaixador plenipotenciari a Irlanda i cap de la secció de calbs sense fronteres.

També hi haurà una profunda reestructuració de la coral de Petits Rossinyols Cantaires de Vic (inclosos els solistes, recitadors i rabadans contestataris, caps de secció de baixos i flauta dolça), l’ESBART DANSAIRE i les Joventuts Musicals. Els Mindundis tindrat el mateix dret que tothom a presentar-se a les eleccions i a ser elegits.

Tots els afiliats i afiliades a la CAPSA que ho desitgin podran signar aquesta moció. Si s’aconsegueixen un mínim de 300 signatures, es donarà via lliure a la moció i a la destitució del Pater Vínic, i es posarà en funcionament tota la maquinaria estatutària i electroral.

El Pater Vínic beneeix a Francisco Frankfurt i al Gurú indi Surat-Das-Babá

Benvolguts. Una veritable lliçó de saviesa, cultura i tolerància el darrer comunicat del Sr. Frankfurt.


Res a dir, abaixo el cap commogut i penso no em mereixo tal honor venint de qui ve. Potser si que la polèmica - exercici semàntic - literari - cultural podia anar agafant un to massa personal, però és que jo també ho provocava soterradament per tal d'animar el debat que voldria sempre vist i comprès amb bonhomia i un toc d'escepticisme.


Per la meva part, amunt els cors i abraçades URBI ET ORBI del encara Pater Vínic si la comunitat de la CAPSA no disposa el contrari.

Amén

11 de juny 2008

FRANCISCO FRANKFURT DEMANA DISCULPES

Després de ser renyat pel meu venerable guru particular, l'indi Surat-Das-Babà, i havent meditat amb calma (a instàncies seves) sobre la meva intervenció en aquest blog, em veig en l'obligació personal de demanar perdó al Pàter Vínic i a tota la Confraria pel possible us d'una certa violència verbal o conceptual, plena de sarcasmes i invectives innecessàries, a l'hora de rebatre les tesis del Pàter Vínic. Espot estar en desacord amb algú, però sense necessitat de ferir-ne els sentiments. Aqusta és, em sembla, la gran lliçó de la cultura índia: reconèixer els propis errors i saber baixar del burro (en el meu cas, del cavall), quan la conducta no és l'adequada. Emparant-me, doncs, en la doctrina de la no-violència, reitero la meva petició de perdó i demano disculpes a tota la comunitat de la CAPSA.

RESPOSTA DE FRANCISCO FRANKFURT AL PATER VÍNIC

Benvolgudíssim, etilíssim (no de til·la) i mai prou ben ponderat perrito catalán i Pater Vínic: Abans que tot, agrair-li la seva deferència quan em tracta de Hot Dog (gos calent). Llàstima que, seguint la seva inflada dèria de superioritat cultural occidental, no ho faci en català o en castellà (cristiano o lengua del imperio). Però bé. Deixem-ho en Hot Dog. De fet, la cultura anglesa o britànica (lapèrfida ALbion) des de temps immemorials ha volgut matxucar la cultura índia (no hindú, com diu vostè utilitzant un adjeciu relacionat equivocadament, una vegada més, amb la religió hindú)) i les cultures de Nova Zelanda, Austràlia i altres latituds del Planet Terra. També m’alegra haver-li posat fàcil la seva resposta. Ben mirat, només era un ardit per fer-lo caure de peus a la galleda. Servidor de vostè (no de moi, una expressió amb massa contingut egòlatra i afrancesat) estava convençut que no tindria el valor de reconèixer la seva ficada de pota i que, en comptes de reconèixer el seu error i fer un acte d’humilitat franciscana, acabaria perpetrant una fugida cap endavant en la seva obsessió sectària de defensa de la superioritat de la seva CULTURA (en majúscules), front a la minúscula cultura índia, sense entrar a fer comparacions estèrils (per vostè, comparar la seva CULTURA amb la cultureta índia ben segur que és un acte de renúncia imperdonable).
Estimat perrito catalán: el fet que vostè s’emocioni tant mirant i admirant un paisatge harmònic de la Toscana, una pintura de Monet o el David de Michelangelo, una cadira, un silló impecablement confortable i elegant fabricat per un anònim ebenista, o l’activitat d’un bon vinater o cuiner que ha ultrapassat les normes purament alimentícies i ha despertat parcel·les del plaer sensitiu molt recomanables, no treu (o no quita) que milions de persones d’arreu del planeta es puguin emocionar amb els divins paissatges de l’Himàlaia, la serenitat del desert del Thar, la selva i els seus elefants, les esculturas de Khajuraho, el Taj Mahal, els ragues i la infinita varietat d’estils musicals, els milers de temples que proliferen en aquell subcontinent asiàtic, els Vedes, el Kamasutra, el ioga, les cadires i els tamborets indis (ells també tenen cul i, per tant, també seuen i tenen ebenistes), o la rica varietat de plats (combinats o no) de la rica cultura gastronòmica índia.
Vostè diu que no sap de que cony s’està defensant i que, en el fons està d’acord amb un servidor de vostè (no de moi). Doncs bé, amb tota humilitat li dic que, més que defensar-se, vostè intenta, sense adonar-se’n, reafirmar la sosdita superioritat de la civilització occidental davant la suposada (per vostè) inferioritat de les ètnies inferiors sense civilitzar. Per tot plegat, comprenc que prefereixi reservar les seves incursions culturals a llocs amb les condicions de vida que vostè considera correctes i acordades al model que sojorna dins del seu cervell.
Tanmateix, aplaudeixo que prefereixi conèixer la cultureta indígena índia a través de la televisió, de NATIONAL GEOGRAFIC, o per boca dels jovenets que experimenten aventures transitòries, abans que incomodar els pobres ciutadans indis amb el seu aire colonial. Per cert, abans que prosperi la moció de censura contra el Pater Vínic, per què no s’en va a viure a Florència i instal·la una parada de ratafia al peu de la còpia de l’estàtua del David de Michelangelo, a la plaça de la Signiora?
Finalment, a les portes de Sant Antoni de Pàdua (no Abad), penso seguir el seu consell i, per tant, em posaré en contacte amb el Savi de cafè del Canal Local (subvencionat per la "Comunidad" Valenciana–Secció Tarongers), amb qui penso mantenir un profitós intercanvi d’opinions culturals.
Que visqueu molts anys i que visqui la cultura!

10 de juny 2008

El Pater Vínic “contraataca”


Davant la injustíssima moció de censura contra mi de moi, moció que si prosperés ¡¡que va!! seria brillantment defensada per un servidor dit mi de moi amb el mestratge del món mundial de la “NENA” Carme i el mega-advocat VICTOR, dic lo següent:

Ja vaig dir que el concepte CULTURA és discutible i ambigu (referit a no preferir a anar a la India.. però que jo m’estimo més anar a llocs on:

A. Tinguin aigua calenta a les habitacions

B. Que tingui algun hospital com cal per allò d’algun VIRUS exòtic tipus CAGARRINES galopants.

C. Que s’ensabonin al menys una vegada a la setmana i facin servir paper de vàter per netejar-se la CACONA.

D. Que les aixelles dels autòctons no cantin tant!!

E. Fora rates i escarbats

F. Que les seductores SERPS-COBRA siguin foragitades “in eternum”

Ja es veu, doncs, que prefereixo la TOSCANA – ROMA – PARIS – VIENA – etc, etc,... o sia el resultat de certa CULTURA ILUSTRADA (encara que despòtica) CIVILITAT i.... neteja !!....

Ep! ja suposo i estic segur que tant al desert del Sahara (oh!ICONES INTELECTUALS) o en mig de la màgica i exòtica ÍNDIA hi ha pòsits i testimonis de CULTURA ¡i tant que si, només faltaria!

Ah! Per cert, algú podria definir-me en 4 ratlles el concepte de CULTURA?

Apa!

(Incloc FOTO en que veureu la meva bona voluntat pro India intentant hipnotitzar una COBRA !! ¡¡Abur!!)

09 de juny 2008

Crisi a la CAPSA?

Després de les polèmiques declaracions del Pater Vínic a la televisió local, sembla que un corrent dissident s'acaba d'organitzar a la CAPSA... Seguirem els esdeveniments amb molt d'interès...

Pater: "hem topat amb la Índia".

Moció contra el Pater Vínic?

03 de juny 2008

PARAULA I DECISIÓ, de Lluís Solà

A continuació us presentem un text del poeta Lluís Solà, que ens honora compartir amb vosaltres per mitjà del bloc de la CAPSA. Us en recomanem la lectura de totes totes perquè, entra una cosa i una altra, no se'ns oblidi tot allò que ens queda per fer....

(Utilitzeu el menú de la part superior per passar pàgina, canviar el mode de visualització, fer més gran el text o obrir-lo en una altra finestra)

Read this doc on Scribd: PARAULA I DECISIÓ

PARAULA I DECISIÓ Si ara, quan hem arribat a la cent-cinquantena convocatòria deIs Jocs Florals, pensem en el gest deIs homes de la Renaixença d’acudir a l’Ajuntament de Barcelona, amputat com estava el nostre país de cap altra institució que el pogués representar amb poder i dignitat, per tal de demanar-li que s’avingués a restaurar aquell certamen literari, i pensem també en la decisió de l’Ajuntament d’assumir-ne la responsabilitat, i d’actuar, així, com el Cap i Casal d’uns homes, d’un territori, d’una llengua, d’una cultura, en definitiva, d’una nació, acabarem per concloure que aquella acció conjunta significaria no solament el reconeixement d’autors com Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Josep Yxart o Àngel Guimerà, és a dir, d’una llengua, d’una acció i d'un pensament, i d’un passat, d’un present i d’un futur, sinó, encara més, la voluntat comuna de recuperar la dignitat d’homes lliures i, recuperant-Ia, recuperar la nostra indelegable funció en el món. Una mirada que abasti el camí recorregut d’aleshores ençà confirma l’impuls i la validesa d’aquells iniciadors. Ara sabem que tenim una cultura, una literatura i, en primer lloc, una poesia, d'un valor indubtable, sorgides de tots els indrets deIs Països Catalans, que fa honor a la nostra literatura antiga, a Ramon Llull, a Ausiàs March o a Bernat Metge, i que, com aquesta, constitueix una aportació important, la nostra aportació deguda, a l’home universal, a la part d’home universal que hi ha en nosaltres. EIs textos presentats enguany, procedents de tots els indrets de la nostra parla, en són un testimoni més. Mai més ben dit, doncs, que diverses generacions de catalans han portat a terme, gairebé sempre amb sacrificis personals importants i constants, una tasca ingent que ja havien, fonamentalment, fixat aquells homes de la Renaixença, sense preveure probablement les resistències, les dificultats i les persecucions que hauríem de superar, que certament ens han fet despendre immenses quantitats d’energia i d’esforços que hauríem hagut d’aplicar a la reorganització interna, però que, així i tot, ens han fet dignes de nosaltres mateixos i dels altres homes. En efecte, l’empresa d’autoalliberament que ha exercit la nostra poesia, la nostra literatura i la nostra cultura, a desgrat dels intents diversos i constants, directes o indirectes, cruels o subtils, d’extermini cultural i lingüístic a que hem estat i continuem estant sotmesos, l’empresa d’alliberament de la nostra visió i de la nostra oïda, de la nostra ment i del nostre cor, del nostre cos i del nostre esperit, l’empresa d’alliberament i de recuperació de la llengua segrestada, ha estat una tasca gegantina, heroica i gairebé miraculosa. No endebades la paraula de la poesia té per funció potser essencial la llibertat, que sempre actua alliberant. Amb aquesta paraula hem anat avançant en la comprensió de cadascun de nosaltres com a persones i com a poble i hem anat aportant la nostra comprensió del món i de les coses al món i als altres homes, car hi ha un fet indubtable: cada nació té uns drets i uns deures envers ella mateixa i uns drets i uns deures envers el món i les altres nacions. Cadascuna ha d’aportar la seva part al conjunt. Però, per fer-ho, cal complir amb el primer deure i amb el primer dret: el de ser lliure. En el terreny cultural, doncs, hem acomplert la tasca. Els poetes han servat i han conservat la veu. La d’ells i la nostra. És en el camp polític que la feina esta gairebé per fer. Els instauradors d’aquells primers Jocs Florals no havien potser pogut o gosat preveure que el cos i l’ànima d’un poble, és a dir, la paraula vera, la poesia, el pensament, la memòria i la cultura col·lectiva en tots sentits, no podien subsistir indefinidament sense la lliure organització política de la pròpia societat. És un fet inqüestionable, però, que cap poble no pot subsistir sense l’estructura i la força política que li correspon. Que sempre topem amb obstacles de tota mena, i no pas únicament en el terreny de la llengua, de la poesia o de la cultura, quan intentem de conservar i de fer arribar a tothom el que ens ha costat tants esforços, és la conseqüència directa d’aquesta insuficiència. Perquè si bé és cert, per exemple, que hem construït una literatura de valor, també és ben cert que amb prou feines n’arriben a gaudir en primer lloc els qui en són els destinataris naturals, els catalans, ni, en segon lloc, els altres destinataris, els homes del planeta. Com que no hem disposat mai dels instruments polítics per fer-ho possible, com en disposen el suecs o els grecs, els danesos o els irlandesos, un divorci perniciós actua entre literatura i poble, entre la pròpia cultura i el poble a la qual va destinada, separació que no es dóna a cap altre país amb capacitat pròpia de decisió. Hi ha tombants de la historia. D’aquestes necessitats de l’hora els homes de la Renaixença, malgrat tot i contra tot, foren els intèrprets decidits i decisius. Ho vulguem o no ho vulguem, ja no podem ajornar més la qüestió de la situació de l’obra de la llibertat al nostre país. Hem de decidir sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra relació amb la llibertat i amb la capacitat de decisió que ens pertoca: la mateixa que a qualsevol altre poble lliure del món. Aquesta segona tasca de guanyar el dret col·lectiu a decidir, a decidir sobre tot el que ens afecta, a fer¬-nos cada vegada més lliures i més responsables, ens correspon sens dubte a tots, a fusters i a poetes, a benaurats i a malaurats, a joves i a vells, a homes i a dones, i fa segles que molta gent de casa nostra la porta a terme, però sobretot i en primer lloc és el deure fonamental dels polítics i dels dirigents, el deure de no claudicar, de no acceptar la subordinació ni el que és inacceptable, el deure de defensar encara amb més força i amb més unanimitat la nació negada, perquè la política, si més no entre els pobles que no volen deixar-se arrabassar la dignitat, ha de ser l’art de fer els homes i els pobles més justos, mes responsables, més universals i més lliures. Lluís Solà

02 de juny 2008

Premi 4 Ratlles

La CAPSA es complau en anunciar que properament obrirem aquí mateix el primer certamen literari de la Confraria d'Amics del Panet de Sant Antoni el...

Premi 4 Ratlles

Ben aviat publicarem les bases, la composició del Jurat i la quantia dels premis (en aquest darrer punt, no espereu massa res; bé, en els dos primers anteriors potser tampoc).