RESPOSTA DE FRANCISCO FRANKFURT AL PATER VÍNIC

Benvolgudíssim, etilíssim (no de til·la) i mai prou ben ponderat perrito catalán i Pater Vínic: Abans que tot, agrair-li la seva deferència quan em tracta de Hot Dog (gos calent). Llàstima que, seguint la seva inflada dèria de superioritat cultural occidental, no ho faci en català o en castellà (cristiano o lengua del imperio). Però bé. Deixem-ho en Hot Dog. De fet, la cultura anglesa o britànica (lapèrfida ALbion) des de temps immemorials ha volgut matxucar la cultura índia (no hindú, com diu vostè utilitzant un adjeciu relacionat equivocadament, una vegada més, amb la religió hindú)) i les cultures de Nova Zelanda, Austràlia i altres latituds del Planet Terra. També m’alegra haver-li posat fàcil la seva resposta. Ben mirat, només era un ardit per fer-lo caure de peus a la galleda. Servidor de vostè (no de moi, una expressió amb massa contingut egòlatra i afrancesat) estava convençut que no tindria el valor de reconèixer la seva ficada de pota i que, en comptes de reconèixer el seu error i fer un acte d’humilitat franciscana, acabaria perpetrant una fugida cap endavant en la seva obsessió sectària de defensa de la superioritat de la seva CULTURA (en majúscules), front a la minúscula cultura índia, sense entrar a fer comparacions estèrils (per vostè, comparar la seva CULTURA amb la cultureta índia ben segur que és un acte de renúncia imperdonable).
Estimat perrito catalán: el fet que vostè s’emocioni tant mirant i admirant un paisatge harmònic de la Toscana, una pintura de Monet o el David de Michelangelo, una cadira, un silló impecablement confortable i elegant fabricat per un anònim ebenista, o l’activitat d’un bon vinater o cuiner que ha ultrapassat les normes purament alimentícies i ha despertat parcel·les del plaer sensitiu molt recomanables, no treu (o no quita) que milions de persones d’arreu del planeta es puguin emocionar amb els divins paissatges de l’Himàlaia, la serenitat del desert del Thar, la selva i els seus elefants, les esculturas de Khajuraho, el Taj Mahal, els ragues i la infinita varietat d’estils musicals, els milers de temples que proliferen en aquell subcontinent asiàtic, els Vedes, el Kamasutra, el ioga, les cadires i els tamborets indis (ells també tenen cul i, per tant, també seuen i tenen ebenistes), o la rica varietat de plats (combinats o no) de la rica cultura gastronòmica índia.
Vostè diu que no sap de que cony s’està defensant i que, en el fons està d’acord amb un servidor de vostè (no de moi). Doncs bé, amb tota humilitat li dic que, més que defensar-se, vostè intenta, sense adonar-se’n, reafirmar la sosdita superioritat de la civilització occidental davant la suposada (per vostè) inferioritat de les ètnies inferiors sense civilitzar. Per tot plegat, comprenc que prefereixi reservar les seves incursions culturals a llocs amb les condicions de vida que vostè considera correctes i acordades al model que sojorna dins del seu cervell.
Tanmateix, aplaudeixo que prefereixi conèixer la cultureta indígena índia a través de la televisió, de NATIONAL GEOGRAFIC, o per boca dels jovenets que experimenten aventures transitòries, abans que incomodar els pobres ciutadans indis amb el seu aire colonial. Per cert, abans que prosperi la moció de censura contra el Pater Vínic, per què no s’en va a viure a Florència i instal·la una parada de ratafia al peu de la còpia de l’estàtua del David de Michelangelo, a la plaça de la Signiora?
Finalment, a les portes de Sant Antoni de Pàdua (no Abad), penso seguir el seu consell i, per tant, em posaré en contacte amb el Savi de cafè del Canal Local (subvencionat per la "Comunidad" Valenciana–Secció Tarongers), amb qui penso mantenir un profitós intercanvi d’opinions culturals.
Que visqueu molts anys i que visqui la cultura!